Dilluns 11 de novembre

Conferència Jaume Cela

Com serà el futur? Els nostres alumnes viuren el s.XXII. Els mestres són els gestors de la incertesa, vivim en la societat de la informació i la velocitat. Hem tret el temps a l’educació, així l’idea de compromís s’afableix molt. (Bauman) Hi ha molta pressió molt elevada en el món de l’escola, que entenem per excel·lència?

Que és l’escola? “és la tribu qui educa” Abans la tribu significava un pensement únic actualment però aquesta tribu té interessos i pensaments diferents. l’escola té un currículum, hem de ser capaços de saber quin és aquest currículum, quins són els coneixements bàsics que hauria de tenir un ciutadà? Plurilingüísme i pluriculturalitat, preservació del medi, noves tecnologies (aïllament?). Qui eduaca ha d’acompanyar.

4 reptes de l’educació avui en dia:

1. Deixar que els infants siguin infants: educar és un acte de present. Que necessita aquest nen ara i aquí? Jugar molt. “Estressen però no estan estressats” (Mafalda)

2. Currículum rellevant per crear una veu propia: gestionar projecte de vida, responsabilitat. Que hem d’ensenyar? Relació present-tradició?

3. De quina manera el currículum ens pot ajudar a prendre partit contra la injusticia social?: el que recorden els alumnes són les caricies, la tendresa, la capacitat d’escolta, etc. El currículum ha de tenir unes espectatives de futur i l’escola ha de saber adaptar-se a les necessitats del nen (Décroly?). ara s’afavoreixen unes determinades arees, no es tracten totes les intel·ligències múltiples. No pot haver exclusió. El mestre ha de creure en el seu alumne, no malmetre la seva autoestima.

SI: / competències - notes NO: - competències - notes

4. Donar sentit a allò que fem: el nen no tria el currículum, el mestre ha de fer atractiu allò que s’ha d’aprendre. Obligació: estimar a tots els alumnes, temps escolar = temps per bons records. La satisfacció més gran és que un deixeble et reconegui com a mestre.

Valoració personal:

Actualment vivim en la societat de la informació, cada dia rebem més informació de la que rebia una persona fa cent anys durant tota la seva vida. És per aquest motiu que ara tenim una responsabilitat més gran, ara cal que seleccionem aquella informació que creiem que és certa i despendrens d’aquella que no ho és. Per fe això cal un criteri estricte i prudent. A més, com deia Bauman, ens trobem en una societat líquida, és a dir, que està en constant canvi. Una societat cada dia diferent, i si volem sobreviure ens hem d’anar adaptant dia a dia. Si la societat canvia diariament vol dir que l’educació també ho fa, també canvia. Cap a millor o cap a pitxor? Avui en dia sembla que va cap a pitxor...però està en constant canvi. 

No podem parar el rellotge, no podem tornar enrrere, només podem mirar cap endavant. Estaran aquells que faran coses per aconseguir canviar allò amb el que no estan d’acord, també hi haurà aquells que restaran asseguts al sofà esperant que les coses s’arreglin soles, sense cap interés per saber que vindrà després i si les coses milloraran o no. Aquestes últimes són persones egoïstes que només pensen en el seu bé, ells estan bé, no pensen en el bé dels altres.

La setmana pasada vaig tenir l’oportunitat d’anar a una escola de pràctices, l’Escola Immaculada Concepció de Gavà. Allà vaig poder adonar-me de que s’ha tret molt de temps a l’educació, com bé deia Jaume Cela. Els professors ja no treballaven amb aquelles llibretes que jo estava acostumada a veure a l’escola, on a la part esquerra escrivien el nom de l’alumne i al costat totes les notes que anaven recollint durant el curs. Aquests professors anaven tot el dia amb Ipads i se’ls feia apuntar totes les coses que els nens feien a classe, detall per detall. Si estaven fent una classe de socials, el professor havia d’anar apuntant tots els temes que anava tractant i a l’hora havia d’anar apuntant les notes. Aquests es queixaven perquè perdien molt de temps apuntant els temes que anaven tractan i les notes que anaven posat, i no tenien temps pe donar una bona classe. 

Cap d’aquests professors estava d’acord amb aquesta metodologia però no hi podien fer res. Com es preten que els alumnes rebin una bona educació si els mmateixos mestres no tenen temps per oferir-los aquesta educació. No és pas que ells no vulguin donarla sinó que no tenen temps material. La tasca del professor a l’aula hauria de ser única i exclusivament estar atent dels alumnes, aferir-los un aprenentatge de manera didàctica, atractiva i entenedora, i aconseguir que arribi a tots. 

El mestre ha d’escoltar l’opinió dels alumnes, deixar que intervinguin a classe amb les seves idees o experiències. Estic d’acord amb que s’ha de seguir un currículum, els alumnes han d’adquirir uns coneixements bàsics i respondre a la pregunta “Que necessita aquest nen ara i aquí?” A l’etapa d’infantil i iniciada la primària el nen el que necessita és jugar, també es pot aprendre jugant. Actualment hi ha nens petits que pateixen d’estres. Això és algu que no s’havia vist mai fins ara i és el pitxor que li pot passar a un nen, com bé deia Mafalda “Els nens estressen però no estan estressats”

Una de les frases que més em va agradar de Jaume Cela va ser “La satisfacció més gran és que un deixeble et reconegui com a mestre.”